La màgia de la ciència

25,00

La màgia de la ciència recull el procés de pensament que realitzen les persones, esbrinat per diversos pensadors com Heidegger i Bohm, i la història del procés d’abstracció que han fet possible que avui la gent no vulgui saber, que economistes i científics s’hagin allunyat de la realitat i que aquests hagin legitimiat la conducció dels gestors polítics a l’espoli de la natura i de les persones.

Descripció

105 páginas
17cm x 24 cm
editat el 30 de març de 2016

Esther Borrell Editora
contacte@estherborrell.com
ISBN 978-84-608-7121-7

 

 

 

 

La màgia de la ciència recull el procés de pensament que realitzen les persones, esbrinat per diversos pensadors com Heidegger i Bohm, i la història del procés d’abstracció que han fet possible que avui la gent no vulgui saber, que economistes i científics s’hagin allunyat de la realitat i que aquests hagin legitimiat la conducció dels gestors polítics a l’espoli de la natura i de les persones. S’apunta el paper que la màgia pot tenir en les conviccions econòmiques i polítiques del segle XXI presentades com científiques. Es mostra la categoria del diàleg com pràctica destruida i com mitjà necessari per recuperar l’amistat amb la natura i els seus éssers i també s’enfoca la necessitat de recuperar la memòria per recuperar el nostre poder interior, la nostra salut i la salut del nostre entorn.

.

.

 

2 ressenyes per La màgia de la ciència

  1. “La màgia de la ciencia i la tecnología” de l’Esther Borrell i Rosell ens evidencia que el món de la ciencia ha influenciat i impactat en els humans i en el nostre planeta d’una forma notable, i no sempre positiva. En una época en la que se’ns ha explicat que el racionalisme és l’aspecte més positiu de l’ésser humà, en la que analitzar i seguir mètodes i protocols és el que impera, on el neocòrtex és el mestre indiscutible, ha arribat potser el moment de plantejar-nos si realment les persones som animals tan tecnològics com ens volen convencer, o més aviat els humans som éssers que ens podriem anomenar “simbòlics”. El llenguatge simbòlic, els arquetips, les divinitats relacionades amb la natura, juntament amb el pes que té el cervell límbic en la nostra existencia, ple d’emocions i sentiments, potser ens parlen d’un ésser humà en el que val la pena endinsar-nos i aprofundir més. Del que es tracta és de fer una “ciencia” més humana, més al servei de la natura, més flexible i espontània, i aleshores ens adonarem que ja no la podem anomenar ciencia, sinó que sorgirà una nova forma de relacionar-nos amb la vida, amb respecte i amb amor.

  2. Bon dia Esther, És un llibre valent, intuitiu, alhora ben documentat i contrastat. Ens parla de història sense adoctrinaments… la màgia que en surt ve de les olors i fragàncies que a mi em recorda… dels sentits i sentiments que van aflorant mentre avanço en la lectura. Ahir em mirava a la meva filla feliç i despreocupada jugant al parc. Tot seguit vaig llegir un fragment que em va fer reflexionar. ” En la transició del matriarcat al patriarcat els homes van abandonar la concepció de la natura com a mare (… )” Per poder perforar la Terra calia distanciar- se de les emocions (… )Dona per pensar.

Afegir opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *